Presentacio

El regadiu a Catalunya

Catalunya és un país amb unes condicions naturals poc propícies per al desenvolupament d'una agricultura potent. Amb una superfície total de 3.190.000 has, la superfície agrària útil (SAU) no arriba a 1.000.000 has. El clima propi del país és mediterrani amb un règim de pluges molt irregular que oscil·la entre els 300 i els 700mm. anuals a la major part.

Una llarga tradició de regadiu

En aquestes condicions, regar el camp ha constituït una aspiració històrica per als pagesos de Catalunya. Des de sempre, des de temps immemorials, però especialment des de la segona meitat del segle XIX, s'han plantejat obres de regulació i de derivació de les aigües dels rius que recorren el país per tal de poder disposar de majors garanties de reg per a les produccions agrícoles i millorar, a través del regadiu, la renda dels agricultors i la viabilitat de les explotacions agràries. L'aigua per al regadiu procedeix bàsicament d'embassaments situats en els rius de les conques internes de Catalunya o en els de la conca de l'Ebre que, posteriorment, es distribueix a través de canals i sèquies. La reutilització d'aigües procedents de depuradora per a regadiu es encara relativament escassa.

La funció econòmica i social del regadiu

El resultat ha estat una important xarxa d'infraestructures de regulació, de transport i de distribució de l'aigua de reg que han permès regar unes 260.000 hes en les que s'ha desenvolupat una agricultura pròspera i, alhora, vinculada estretament, una ramaderia molt important, configurant, conjuntament i amb la indústria agroalimentària que en deriva, un sector agroalimentari que té un pes importantíssim en l'economia catalana. Aquesta vitalitat econòmica ha contribuït a evitar l'abandó dels camps i la desertització en moltes zones de Catalunya.

La funció ambiental

El regadiu no solament permet millorar el futur de l'agricultura en un context en que la producció d'aliments té un caràcter estratègic irrenunciable sinó que moltes de les produccions vegetals del nostre regadiu contribueixen de forma clara a la millora del medi ambient a través de l'eliminació de CO2 i de la fixació de nitrogen en el sòl. En realitat, aquestes 260.000 hes de regadiu són una superfície relativament reduïda i les infraestructures de regadiu més antigues, requereixen ja d'una urgent modernització.

Els regadius tradicionals

Els regadius tradicionals distribueixen l'aigua per gravetat, de major a menor cota i reguen per inundació, model dit també a tesa o a manta, consumint grans dotacions d'aigua, (de 8.000 a 12.000 m3/ha/any i fins a 20.000 m3/ha/any per la producció d'arròs), bona part de la que es recupera, però a través dels aqüífers o de les escorrenties que permeten regar de nou, inclús, aigües avall. Els canals i sèquies de distribució d'aquests regadius històrics requereixen hores d'ara importants inversions per al seu manteniment i millora. La gestió, pràcticament manual, d'aquests regadius i l'establiment de torns per a la disponibilitat d'aigua dificulta cada cop més la seva pràctica.

Els nous regadius

Els nous regadius, en canvi, es basen en un sistema de reg a pressió, per aspersió o goter, que permet un estalvi en el consum i , per tant, precisa unes dotacions d'aigua menors (al voltant de 6.500 m3/ha/any). La gestió del regadiu encara es facilita més si es produeix vinculada a un procediment de concentració parcel·lària que permeti agrupar les parcel·les d'una mateixa explotació facilitant-ne la gestió i reduint despeses d'explotació, incloses les de regadiu. Des del punt de vista del funcionament del sistema, els nous regadius estan totalment automatitzats i incorporen les darreres innovacions en matèria de programació i gestió del regadiu a través de sistemes de telecomandament i control. Per contra, requereixen una major despesa energètica, per a dotar de pressió suficient el sistema de distribució. Una modalitat específica d'aquests nous regadius són els anomenats “regs de suport” amb unes dotacions inferiors a 3.500 m3/ha/any aplicats a les oliveres, a la vinya o als arbres de fruits secs amb l'objectiu d'assegurar les produccions en situacions de sequera extrema.

Ús eficient dels recursos hídrics

Cada vegada més, el disseny d'un regadiu parteix d'una anàlisis dels sòls sobre els que es produirà, se sustenta sobre les necessitats hídriques definides pel Institut de Recerca i Transformació Agroalimentària (IRTA) i compta amb el suport específic dels Programes de Transferència Tecnològica i de les recomanacions de reg del propi Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Les comunitats de regants

En cadascuna de les àrees de regadiu, els regants es constitueixen en una Comunitat de Regants, que es una corporació de dret públic que aprova els seus propis Estatuts o Ordenances, i que gairebé sempre es titular de la concessió d'aigua que gestiona, concessió que els hi ha estat atorgada i inscrita administrativament per l'Agència Catalana de l'Aigua o la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, segons es tracti d'aigua procedent de les conques internes o de la conca de l'Ebre. La Comunitat de Regants es propietària també de les infraestructures específiques del seu regadiu i en gestiona el funcionament. La regulació legal de les conques hidrogràfiques, el règim concessional i la normativa bàsica es troba en el text refós de la Ley de Aguas, aprovada per Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, i en el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

Objectius de la política de regadius

En el marc de la Directiva 2000/60/CE per la que s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, té clarament establerts els seus objectius: Primer, transformar en regadiu totes aquelles àrees que tenen un potencial agrícola importanti que amb el regadiu poden consolidar-lo, contribuint així a un millor desenvolupament de les zones rurals de Catalunya i a un major equilibri territorial del país. Segon, modernitzar els regadius històrics per tal de millorar l'eficiència del regadiu i la seva gestió. Tercer, recolzar les Comunitats de Regants per tal de millorar la seva capacitat de funcionament en la gestió de les funcions que les hi són pròpies.

L'actuació de l'administració

El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural disposa de dues empreses públiques a través de les que desenvolupa els seus programes d'actuació en matèria de construcció i modernització de regadius: Regs de Catalunya, S.A.U. (REGSA) pel conjunt de Catalunya i Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA), específicament per aquest regadiu. Si l'actuació es declarada d'interès general de l'Estat pel Congrés de Diputats, actua l'Administració Central . Ho fa directament a través de les seves empreses (especialment TRAGSA i la SEIASA) o be mitjançant la Confederació Hidrogràfica i les empreses que en depenen.

Finançament dels regadius

El règim econòmic de participació dels regants depèn de quina sigui l'Administració que actua i per tant de la normativa legal que empara tal actuació. Si es tracta d'una actuació de la Generalitat, el règim econòmic es troba regulat en el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que distingeix entre actuacions de transformació o de modernització, de regs de plena dotació o en regs de suport i de les bonificacions corresponents segons s'hagi produït prèviament un procediment de concentració parcel·lària.