El president de la Generalitat inaugura el sector 1 del Sistema Segarra-Garrigues

El president de la Generalitat, José Montilla, va assegurar ahir al matí que el Sistema Segarra-Garrigues “és l’emblema més gran de transformació territorial que es fa a hores d’ara a Europa”. Durant la inauguració del regadiu del sistema, que va fer al costat del secretari d’Estat de Medi Rural i Aigua del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Josep Puxeu, i el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, el cap de l’Executiu va remarcar que “estem davant d’una infraestructura irrenunciable de país”, “de les que articulen i ajuden al desenvolupament i asseguren el futur de Catalunya”.

El Segarra Garrigues és una aspiració històrica de les comarques de Lleida, ideada fa més de 150 anys i que per fi ha rebut l’empenta decisiva per ser una realitat. El president va voler destacar la importància del Segarra-Garrigues assegurant que “és una de les infraestructures que són vitals per al desenvolupament territorial d’una àrea del país i que, al mateix temps, tenen efectes en el reequilibri econòmic i social del conjunt de Catalunya”.

En aquest sentit, el president va refermar la importància del sistema “pels 16.000 regants que en gaudiran directament, per a les seves famílies, per a més de setanta pobles i sis comarques”. D’aquesta manera, 72.000 persones rebran directament aigua de boca, però també s’ha volgut insistir en “els efectes beneficiosos que han de percebre d’alguna manera els més de 7 milions d’habitants de Catalunya”. Per això, va sentenciar, avui podem afirmar que “entra en funcionament una gran obra de país”

Les terres de Lleida fan el salt al segle XXI
 
El Segarra-Garrigues comprèn 70.000 hectàrees, de les quals 40.000 formen part de la Xarxa Natura. En total, el nou regadiu aplega 74 municipis de les comarques lleidatanes de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell, i el Segrià. Tots aquests termes municipals rebran aigua a través del Canal Segarra-Garrigues, l’embassament de l’Albagés, i dues captacions al riu Segre, situades a Albatàrrec i a Aitona. El nombre de regants beneficiats per aquest nou regadiu és de 16.000.

El regadiu que s’està desenvolupant és a pressió i està dissenyat amb criteris d’eficiència, incorporant les darreres innovacions tecnològiques disponibles per tal de consumir l’aigua imprescindible per a cada tipus de plantació. A més, s’incorporen sistemes de telecontrol i telecomandament en la gestió del regadiu.

El Sistema Segarra-Garrigues representa una oportunitat de desenvolupament única per les Terres de Lleida. No només pels regants, sinó també perquè afavorirà la indústria agroalimentària i permetrà noves oportunitats per la ciutadania, afavorint l’assentament de la població i l’equilibri territorial, dos dels objectius estratègics del govern.

El Sistema Segarra-Garrigues és una infraestructura clau per al desenvolupament agrari, industrial i econòmic de la zona i la seva posada en marxa aportarà beneficis concrets i noves oportunitats per a tota la ciutadania de les Terres de Lleida. El canal suposa una inversió de 1.500 milions d’euros en el seu conjunt, que beneficiaran més de 70.000 persones

Un salt en els serveis bàsics

La construcció del canal representa un abans i un després en la dotació de serveis bàsics a la zona, com l’electricitat i l’aigua. Aquests són els principals canvis que representa el canal a nivell d’infraestructures:

Xarxa elèctrica

Els bombaments requereixen potència elèctrica. Aquesta necessitat ha permès dissenyar, conjuntament amb ENDESA, un pla per construir noves subestacions elèctriques i noves línies de transport i distribució, a banda del condicionament de les infraestructures elèctriques existents.

D’aquesta manera, es posa a disposició del territori unes millors infraestructures elèctriques i una potència elèctrica addicional. Així, es podrà comptar amb uns 180.000 nous quilowatts de potència, 70.000 dels quals els consumirà el Sistema Segarra-Garrigues. Per tant, en quedaran més de 100.000 a disposició de les famílies i les indústries.

Dels 13 milions d’euros que s’invertiran a la xarxa elèctrica, se n’han executat 7,3.

Solució definitiva als problemes d’aigua de la zona

El Sistema Segarra-Garrigues aportarà la solució definitiva als problemes històrics de subministrament d’aigua a la Segarra, l’Urgell i a la resta de comarques de la zona. El canal transportarà l’aigua des del pantà de Rialp, que disposa d’una reserva de setze hectòmetres per a la millora dels abastaments urbans de la plana de Lleida. Aquesta aigua es transportarà a través del canal Segarra-Garrigues fins al quilòmetre 21 i, des d’aquest punt quilomètric, partirà una canonada que distribuirà l’aigua arreu de la plana de Lleida amb diverses ramificacions que completaran i reforçaran els subministraments existents actualment.

L’aigua serà potabilitzada en origen per tal de complir els requisits més exigents en la matèria, a la potabilitzadora de la Ratera (Plans de Sió) a la Segarra, una planta que va ser inaugurada el juny de l’any passat.

Aquesta nova captació d’aigua de Rialp ha de substituir el subministrament procedent del canal d’Urgell i de les fonts i aqüífers de la zona.

El subministrament de l’aigua que arribi del Segarra-Garrigues suposarà també una millora mediambiental important ja que:

          o disminuirà l’explotació dels aqüífers
          o augmentarà les reserves subterrànies d’aquestes comarques

Tot aquest projecte d’abastament urbà el desenvolupa l’Agència Catalana de l’Aigua.

 
En favor de la biodiversitat: protecció mediambiental

El desenvolupament de les activitats econòmiques en l’àmbit del Sistema Segarra-Garrigues ha de fer-se de forma totalment respectuosa amb el medi natural, que constitueix un valor a preservar i a potenciar. L’establiment de diverses figures de protecció a través de la Xarxa Natura o de la pròpia legislació catalana delimiten espais d’una gran riquesa en flora i en fauna. L’activitat agrícola sobre aquests territoris i, especialment, l’agricultura de regadiu, es planteja de manera que faci compatible la gestió econòmica del territori i la preservació i potenciació dels valors naturals que li són propis.

Les comarques de la Segarra, l'Urgell, el Segrià, la Noguera, les Garrigues i el Pla d'Urgell formen part d'una regió geogràfica com és la depressió de l'Ebre, la qual es caracteritza per una climatologia rigorosa, de temperatures molt contrastades i amb poca precipitació. Aquestes condicions, sumades a l'activitat agrícola i ramadera, han dotat aquest territori d'unes característiques úniques a Catalunya, formant el que es coneix com a ambients estèpics o secans, amb un paisatge i unes comunitats d’alt valor faunístic i florístic.

D'altra banda, l'agricultura i la ramaderia són activitats essencials per la conservació de la biodiversitat i, en particular, dels hàbitats esteparis, de manera que la integració i l'estudi de les diferents activitats que afecten l'entorn és del tot necessari per tal de poder mantenir una bona qualitat del nostre territori.

L’àrea regable del territori del Segarra-Garrigues afecta zones protegides, ja siguin dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) o de Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA).

En el 2009, el Govern de la Generalitat ha presentat una nova proposta, amb la qual es vol donar compliment a les dues sentències del Tribunal de Justícia Europeu i, alhora, garantir la viabilitat del canal. Amb la nova proposta s’augmenta la protecció de les quatre espècies estepàries, i la connectivitat de les diferents àrees. Es contemplen compensacions pels pagesos afectats i plans de gestió per a cadascuna de les àrees que determinaran el tipus d’activitats permesa.

A partir d’ara i fins el primer trimestre de 2010, el Govern s’encarregarà de dissenyar els plans d’usos i gestió de cadascun dels espais que integren la xarxa Natura 2000 a la plana de Lleida. Aquests plans de gestió, elaborats amb la participació de les institucions i dels agents socials, econòmics, ambientals i culturals representatius de cada territori, definiran com s'ha de desenvolupar la gestió en aquests espais.

Paral·lelament a la definició dels plans de gestió, s'aprofundiran les estratègies de desenvolupament local en cada espai protegit per orientar l'acció de Govern cap a l'estímul i la creació d'ocupació, la posada en valor dels recursos naturals i culturals, la generació de nova activitat econòmica i el foment d'alternatives viables que garanteixin noves oportunitats per al territori.